El passat 21 d’octubre es va aprovar el Reglament de recaptació dels tributs que regula la gestió recaptadora dels recursos de naturalesa pública en desplegament de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei general de les finances públiques; de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, i de les altres lleis que els estableixin.
Qui pot efectuar el pagament?
Pot efectuar el pagament, en període voluntari o executiu, qualsevol persona que tingui, o no, interès en el compliment de l’obligació tributària, amb coneixement i aprovació, o no, de l’obligat tributari.
Quines modalitats de pagament existeixen?
Efectiu: S’ha de fer en euros. Es pot fer a les caixes principals i auxiliars i entitats bancaries col·laboradores. Màxim de 10.000 euros a les caixes de l’Administració Tributaria.
Xec, taló o dipòsit bancari: Es pot fer a les caixes principals i auxiliars i entitats bancaries col·laboradores. de xec o taló han de ser nominatius a favor del Govern del Principat d’Andorra. Només té efectes alliberadors per a l’obligat al pagament si es pot fer efectiu.
Targeta de crèdit o de dèbit: Es pot fer a les caixes principals i auxiliars i entitats bancaries col·laboradores. També es pot fer telemàticament.
Transferència bancaria: Es pot fer per via telemàtica.
Domiciliació bancaria: L’obligat tributari ha de ser el titular del compte. S’ha de donar ordre de domiciliació. Es pot fer per via telemàtica.
Pagaments en espècie: Només prèvia autorització de l’Administració.
Puc ajornar o aplaçar el deute?
L’Administració pot, a sol·licitud de l’obligat al pagament, ajornar o fraccionar el pagament dels deutes tributaris tret de les sancions tributàries i d’altres excloses per qualsevol llei.
No poden ser ajornats ni fraccionats els deutes tributaris referents a retencions o in-gressos a compte efectuats pel corresponent obligat a retenir o a ingressar a compte.
En els tributs amb obligació legal de repercutir sols pot ser ajornat o fraccionat el deute tributari en cas de falta de pagament per part de l’obligat a suportar la repercussió.
Les sol·licituds d’ajornament i fraccionament relatives al pagament de deutes duaners es tramiten i es resolen d’acord amb la seva normativa específica.
Com es sol·licita?
Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament dels deutes s’han d’adreçar a l’òrgan competent de l’Administració tributària per tramitar-los.
Si són deutes que es troben dins del termini voluntari de pagament o de presentació d’autoliquidacions: dins del termini de pagament assenyalat del tribut
Si són deutes que es troben en període executiu: en qualsevol moment anterior a l’execució de l’embargament.
No s’admeten sol·licituds d’ajornament i fraccionament quan el deute ha de ser declarat a través d’autoliquidació i aquesta última no es presenta anteriorment o conjuntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament.
La presentació de sol·licituds d’ajornament o fraccionament reiteratives d’altres d’anteriors prèviament denegades comporten la no-admissió d’aquelles sempre que no continguin modificacions substancials respecte a les presentades prèviament.
He de pagar interessos?
Ajornaments: meriten interessos moratoris entre el dia següent a la fi de la data d’ingrés en període voluntari i la fi del termini d’ajornament concedit. En cas d’estar en període executiu la base del càlcul inclou el recàrrec.
Fraccionaments: s’exigeixen interessos per a cada fracció. En cas de fraccionaments en perí¬ode executiu, la base del càlcul inclou el recàrrec.
Es poden compensar deutes?
Els deutes a favor de l’Administració es poden extingir, totalment o parcialment, tant en període voluntari com executiu, per compensació amb crèdits reconeguts per l’Administració a favor del deutor. S’ha de sol·licitar a l’Administració.
En cas de resolució estimatòria, els deutes són compensats per l’Administració. En cas de resolució negativa, les conseqüències són les següents:
- Si la sol·licitud va ser presentada en període voluntari d’ingrés, s’inicia el període de pagament establert.
- Si la sol·licitud es va presentar en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment, tret que aquest procediment ja s’hagués iniciat anteriorment.
Es pot sol·licitar la compensació de deutes juntament amb el seu ajornament o fraccionament.
La resolució de la sol·licitud s’ha de notificar a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A falta de la notificació esmentada, es pot considerar denegada la sol·licitud.
L’Administració pot compensar d’ofici els deutes.
Baixa provisional per insolvència
Es considera deutor en fallida l’obligat que no ha satisfet el deute i se’n desconeixen béns o drets embargables per satisfer-lo, o posseint béns i drets embargables, aquests béns i drets no cobreixen la totalitat del deute i de les sancions tributàries.
Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament es dirigeix envers els responsables subsidiaris. En no existir aquests responsables subsidiaris, o en ser declarats també en fallida, el crèdit és declarat incobrable.
La baixa per insolvència és provisional i només és efectiva per prescripció.
L’òrgan corresponent vigila la possible solvència sobrevinguda del deutor. En el cas que es produeixi aquesta circumstància i no s’hagi esgotat el termini de prescripció, es procedeix a rehabilitar els crèdits declarats incobrables.
Garanties del deute
El deutor pot constituir voluntàriament, o a instància de l’Administració, una hipoteca especial. Així mateix, es pot constituir com a garantia a favor de l’Administració, en els supòsits d’ajornament i fraccionament una hipoteca immobiliària, una hipoteca mobiliària, una penyora, o qualsevol altre dret real de garantia.
La recaptació del deute
Període voluntari: s’inicia a partir de la data de notificació de la liquidació a l’obligat al pagament, L’obertura del termini recaptatori (per a deutes objecte de notificació col·lectiva o periòdica), la data d’inici del termini assenyalat per a la presentació en el cas d’autoliquidacions. Finalitza el dia del venciment del termini d’ingrés.
Període executiu: la recaptació del deute no satisfet es realitza a través del procediment de constrenyiment. L’obligat al pagament pot satisfer, totalment o parcialment, els deutes o sancions tributaris en període executiu. Per la part no satisfeta, inclosos els recàrrecs que puguin correspondre així com els interessos moratoris i les costes meritades, continua el procediment de constrenyiment.
Què és i com funciona el procediment de constrenyiment?
La provisió de constrenyiment és l’acte de l’Administració que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament.
Les quantitats que s’han de satisfer en període executiu meriten interessos moratoris, des de l’inici del període fins al seu ingrés. L’interès moratori s’aplica sobre el deute, però no sobre el recàrrec de constrenyiment ordinari.
La suspensió del procediment de constrenyiment com a conseqüència d’un recurs en via administrativa es tramita i es resol segons el procediment establert al Reglament de revisió en via administrativa.
En cas de deutes garantits en els quals s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, es procedeix a executar la garantia. Si aquesta garantia consisteix en un aval o fiança, es requereix a l’avalador o fiador l’ingrés del deute i sancions tributàries, inclosos el recàrrec i interessos moratoris, fins al límit de la garantia. En cas de garanties consistents en hipoteques o altres drets reals sobre béns immobles, s’han d’alienar pel procediment que estableix aquest Reglament. En cas que la garantia sigui manifestament insuficient, es procedeix a continuar amb el procediment de constrenyiment sense necessitat d’esperar-ne l’execució.
Com funcionen els embargaments?
Transcorregut el termini sense que s’hagi efectuat l’ingrés requerit s’han d’embargar els béns i drets que escaigui. Cada actuació d’embargament s’ha de documentar en una diligència d’embargament i s’ha de notificar al deutor.
Es poden embargar: diners en efectiu, diners en comptes bancaris, valors, crèdits, efectes i drets, salaris i rendes periòdiques, bens immobles, establiments mercantils i industrials.
L’Administració o el saig, si escau, han de designar el lloc on els béns embargats han de ser dipositats fins a la seva realització.
Alienació dels béns embargats
L’alienació dels béns o drets embargats es fa mitjançant subhasta o adjudicació directa. L’Administració tributària no pot alienar els béns o drets embargats fins que l’acte executat esdevingui ferm.
Escau l’adjudicació directa dels béns o drets embargats:
- Quan es tracti de productes peribles o quan hi hagi altres raons d’urgència.
- Quan, després de realitzada la subhasta, restin béns o drets sense adjudicar.
- En altres casos en què no sigui possible o no convingui promoure concurrència.
Costes del procediment de constrenyiment
Són les despeses que s’originin durant el seu desenvolupament, que seran exigides a l’obligat del pagament. No s’hi poden incloure les despeses ordinàries dels òrgans de l’Administració.
Procediment davant responsables i successors
El procediment de declaració de responsabilitat s’inicia mitjançant un acord dictat per l’òrgan competent, que ha de ser notificat a l’interessat. El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos.
Si el deutor principal o els responsables solidaris són declarats insolvents per la part no derivada als responsables subsidiaris, es pot procedir, si escau i després de la corresponent declaració de fallit per insolvència total, a derivar a aquests responsables subsidiaris la resta de deute pendent de cobrament.
Els que pretenguin adquirir la titularitat d’explotacions o activitats econòmiques, a l’efecte de limitar la seva responsabilitat poden sol·licitar a l’Administració tributària, amb la conformitat prèvia del titular actual, una certificació dels deutes, sancions i altres responsabilitats tributàries que derivin de l’exercici de les explotacions o activitats econòmiques.
A la mort de qualsevol obligat al pagament d’un deute, el procediment de recaptació continua amb els hereus, la comunitat hereditària i, si escau, els legataris, sense més requisits que la constància de la mort d’aquell i la notificació al successor del requeriment per al pagament del deute i les costes pendents del causant.