Introducció
Andorra ha realitzat grans esforços en els darrers anys d’homogeneïtzació fiscal amb la resta de països europeus. Des de finals de l’any 2009 fins a l’actualitat s’han signat més de 20 convenis d’intercanvi d’informació fiscal amb països com Espanya, França, Portugal, Alemanya, Suïssa, Noruega, Països Baixos, Finlàndia, Islàndia, Dinamarca, Groenlàndia, Argentina, Liechtenstein, San Marino, Mònaco, Àustria, Illes Fèroe, Suècia, Polònia, Austràlia, Bèlgica i República Txeca.
Amb aquests acords Andorra deixa de ser considerada un paradís fiscal i surt de la llista negre de l’OCDE. Addicionalment ha signat convenis de doble imposició (CDI) amb França, Espanya, Portugal, Luxemburg, Liechtenstein i els Emirats Àrabs Units.
Què és la doble imposició internacional?
S’anomena doble imposició internacional a quan un mateix fet imposable que afecta a una mateixa persona física o jurídica és gravat simultàniament a dos països diferents.
Les diferents administracions tributaries tracten d’establir mesures per evitar la doble imposició. Aquestes mesures poden ser de caire unilateral, que consisteixen bàsicament en l’establiment de deduccions per als casos de doble imposició, o bé mesures de caire bilateral, on enquadrarien els CDI.
Què són els convenis de doble imposició?
Dits convenis s’apliquen a les persones físiques i jurídiques residents a qualsevol dels estats signants i en ells s’estableix quin dels dos estats té la competència de gravar les rendes.
Avantatges dels convenis de doble imposició
- Els CDI afavoreixen la competitivitat de les empreses nacionals a l’exterior, així com promouen les inversions estrangeres.
- Permeten eliminar de forma més complerta la doble imposició internacional i donen major seguretat jurídica a les persones físiques i jurídiques a les quals els hi és d’aplicació.
- Addicionalment inclouen disposicions per combatre el frau fiscal internacional
Quins convenis de doble imposició té actualment Andorra?
A l’actualitat hi ha sis convenis de doble imposició rubricats, dels quals tres estan en vigor . A continuació mostrem un detall per cada país:
País | Data signatura | Entrada en vigor | Data d'aplicació |
---|---|---|---|
França | 02/04/2013 | 01/07/2015 | 01/01/2016 |
Luxemburg | 02/06/2014 | 07/03/2016 | 01/01/2017 |
Espanya | 08/01/2015 | 26/02/2016 | 26/02/2016 |
Emirats Àrabs Units | 28/07/2015 | - | - |
Portugal | 27/09/2015 | - | - |
Liechtenstein | 30/09/2015 | - | - |
Per major detall, podeu consultar els CDI que es troben en vigor als següents enllaços:
[wpfilebase tag=file id=230 tpl=simple /]
[wpfilebase tag=file id=223 tpl=simple /]
[wpfilebase tag=file id=229 tpl=simple /]
A quins impostos afecten els convenis de doble imposició?
Els impostos als quals s’apliquen els CDI a Andorra són tots els impostos de naturalesa directa sobre la renda:
- l’impost sobre societats
- l’impost sobre la renda de les persones físiques
- l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals
- l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries
És necessària alguna acreditació?
Per obtenir els avantatges previstos en determinats articles dels CDI és necessari presentar un certificat de residència fiscal del beneficiari de la renda emès per l’autoritat competent de l’Estat.
El Departament de Tributs i de Fronteres d’Andorra emet següents certificats:
Model de certificat de residència fiscal a Andorra (estàndard)
Acredita la residència fiscal a Andorra de persones físiques o jurídiques, davant de qualsevol entitat o persona estrangera. Pensat per països amb els quals Andorra no té un conveni per evitar la doble imposició en vigor.
Model de certificat de residència fiscal a Andorra (a l’empara d’un CDI)
Acredita la residència fiscal a Andorra de persones físiques o jurídiques, exclusivament davant d’entitats o persones de països amb els quals Andorra té un conveni per evitar la doble imposició en vigor.
Model 030 – ES de certificat de residència fiscal a Andorra (a l’empara del CDI entre Andorra i Espanya)
Formulari destinat a ser utilitzat pels residents fiscals a Andorra que perceben certes rendes de capital mobiliari (dividends, cànons o interessos) provinents d’Espanya.