La nova Llei 22/2015, d’Auditoria de Comptes, publicada el passat 21 de juliol de 2015, introdueix a través de les seves Disposicions finals importants modificacions en la legislació mercantil bàsica vigent al nostre país.
En la seva Disposició final cinquena estableix unes modificacions de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de societats (articles 12.2, 13.3 i Disposició transitòria 35ª) solament amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2016 pel que hi haurà un tracte diferent únicament en l’impost del 2015 i un altre posteriorment. Les variacions introduïdes han estat les següents:
- Es modifica l’apartat 2 de l’article de l’article 12 en relació a les amortitzacions de l’immobilitzat intangible. Pel 2015 s’estableix que l’amortització de l’immobilitzat intangible amb vida útil definida s’amortitzarà atenent a la durada de la mateixa. A partir del 2016 s’afegeix, que quan aquesta vida útil no pugui estimar-se de manera fiable, l’amortització serà deduïble amb el límit anual de la vintena part del seu import. S’estableix el mateix límit per al fons de comerç.
- Es deroga l’apartat 3 de l’article 13, ja que tractava el mateix que el punt anterior i quedarà regulat en el nou article 12 apartat 2.
- Es modifica la Disposició transitòria trentena cinquena, donats els canvis dels dos articles anteriors, únicament eliminant l’al·lusió a l’article 13.3, atès que aquest ha estat derogat. Aquesta disposició transitòria estableix que l’establert a l’apartat 2, de l’article 12 d’aquesta Llei no resultarà d’aplicació per a aquells actius intangibles (inclòs el fons de comerç), adquirits amb anterioritat a l’1 de gener de 2015 a entitats que formin part amb l’adquirent del mateix grup de societats segons els criteris establerts en l’article 42 del Codi de Comerç, amb independència de la residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats.
Addicionalment, i sense tractar-se de canvis a la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de societats, la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes, a l’apartat 4 de la seva Disposició final primera, modifica l’article 39.4 del Codi de Comerç. Aquests canvis poden afectar al càlcul de l’Impost de societats, per la qual cosa els exposem a continuació:
- Amb anterioritat a l’1 de gener de 2016 es considera que el fons de comerç únicament pot figurar en l’actiu del balanç quan s’ha adquirit a títol onerós. El seu import no és objecte d’amortització, però han de practicar-se les correccions de valor pertinents, almenys anualment, en cas de deteriorament. Les pèrdues per deteriorament del fons de comerç són de caràcter irreversible. En els comptes anuals ha d’informar-se dels ajustos realitzats en el fons de comerç des de la seva adquisició.
- Amb posterioritat a l’1 de gener de 2016, es manté que l’activació del fons de comerç únicament serà possible quan s’hagi adquirit a títol onerós, però es presumirà, excepte prova en contra, que la vida útil del fons de comerç és de deu anys. En el cas dels immobilitzats intangibles de vida útil definida, quan aquesta vida útil no pugui estimar-se de manera fiable s’amortitzaran en un termini de deu anys, tret que una altra disposició legal o reglamentària estableixi un termini diferent.
Atès que l’article 12.2 de la Llei de l’Impost de societats estableix que a partir de l’1 de gener de 2016 per als immobilitzats intangibles (inclòs el fons de comerç) la vida útil del qual no pugui estimar-se de manera fiable, l’amortització serà deduïble amb el límit anual de la vintena part del seu import, sorgiran diferències entre l’amortització comptable i la fiscal, per la qual cosa es generessin diferències temporàries.